EN DEFENSA DES MALLORQUÍ (En Pep Gonella)

EN RECORD DE JAUME III 
 "MAJORICA REX"

En defensa des Mallorquí

Pes que mos diuen que es mallorquí és una llengo inventada, pes que mos diuen que es mallorquí no existeix, pes que mos volen fer creure que es català és sa llengo d'aquí, i per tots aquests que s'anomenen catalans de Mallorca, a tots ells va dedicat aquesta entrada de blog d'avui.

I si encara no s'ho creuen, que segurament n'hi haura més d'un, idò que mos diguin on diu "llengua" catalana, perquè jo només veig <am mallorquí y am castellá>, i mirau per on no hi ha cap paraula importada de sa ciutat Comtal, o sigui, que tot lo que mos diuen contra sa nostra llengo no és res més que un cuento de padrines.

Ja ho diu ben clar aquest interessant llibre de refranys de l'any 1855.... ¡Estau mesclant cols amb caragols!!

Però què hem de fer, de tot hi ha a la vinya de Déu.

Grupo d'Acció Balear - G.A.B

Mai es mallorquí s'havia degradad tant como en es darrers trente anys, fins an es punt que avui en dia corr un vertader perill d'esser assimilat pes català estàndar, hegemònic a s'escola, a ses administracions públiques i sobre toto en medis de comunicació.

Milenars d'expressions populars, paraules, frases fetes i modismes usats pes nostros Padrins estan en procés de desaparició per falta de ensenyança  i ajuda públiques. Si es Mallorquín ancara se conserva és gràcis a ses familis  que segueixen xarrant-lo an es fills, i no a ses institucions públiques que haurien de vetlar per a sa seva supervivència. De fet, aquesta falta de protecció, que obeeix a multiples raons (ideològiques, desconeixença, peresa o INCÚRIA), s'ha estès no nomes a fórmulas genuïnes des secular parlar de Mallorca considerades inadmisibles per sa normativa de s'IEC, sinó també a moltes altres. 

El llibre "En defensa des Mallorquí" den Joan Font Rosselló es una resposta en aquest estat de cosas i una aposta decidida i valenta per futur de sa nostra manera de xerrar.

Almanco durant es segles XVI, XVII, XVIII i fins ben entrat es XIX es mallorquins solien denominar sa seve llengo MALLORQUI  amb tota naturalitat. Mossen Josep Massot i Muntaner, monjo benedictí resident a Montserrat, "Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2012)" i sobre tot, gens supitós d'anticatalanisme, ho reconeix clarament en el seu llibre (Els Mallorquins i la llegua autòctona. Barcelona, Curial, 1972, pp, 13-40. Durant totes aquestas centurias, inclus abans, es Mallorquins denominen es sea idioma "mallorquí", "llegua mallorquina", "llemosi", "llengua vernacla", "dialecto", "llengo materna", "llegua vulgar" o "llenguatge Balear" (BALEARICO ELOQUIO  en llatí). Aixi a títol d'exemple, Gaspar Melchos de Jovellanos, reclós en es castell de Bellver, defensarà  s'ensenyança en "lengua Mallorquina" (1802). Només d'ençà  de lo que se coneix como a Renaixença Catalana, que orbita entorn des Jocs Florals de Barcelona, se comença a parlar el català - Un terme cientific i de caire etilista- per referir-se a una llengo independent y comuna que també xarren valencians i balears, enmig de moltes controvèrsies.

En PEP GONELLA té un ca de bou.....

Tot va començar amb una carta que va enviar an es "Diario de Mallorca" un indivudu que mai  ha estat identificat i que frmava como en "PEP GONELLA". En Pep defensava ses particularitats illenques devant s'uniformisme des català estàndar. 

"Si volem que un idioma (Llemosi Balear) sobrevisqui, li hem de reconèixer tots el drets que atribuim a les altres Llengues" 

No hem pogut detectar precedents  de gonellisme mallorquí que es remuntin més enrere que el principi de la dècada dels setanta, durant les acaballes del franquisme. Tot esclata, concretament, a final del juny del 1972 mitjançant una lletra d’un tal Pep Gonella al "Diario de Mallorca". En aquest sentit, ni el costumisme vuitcentista ni la Gramática de la lengua mallorquina (1835) de Joan Josep Amengual, ni els germans Villalonga ni l’Escola Mallorquina, ni molt menys la figura de mossèn Antoni Maria Alcover es poden considerar emparentats amb el fenomen. De fet, va ser el deixeble del canonge de Santa Cirga, Francesc de Borja Moll, el principal opositor a les tesis gonellistes. Moll es veié obligat a entrar en lliça per tal que els gonelles no s’apropiassin del referent alcoverià, sobretot perquè l’havien acusat a ell directament de pervertir l’esperit del mestre. Alcover, que havia estat primer president de la Secció Filològica de l’Institut, es convertí després en l’enemic públic número u de Catalunya. Traspassat a començament dels anys trenta, als anticatalanistes illencs, tanmateix, aquest fet no els havia passat per malla.

En Pep Gonella mai va ser un  secessionista lingüí com donan a en tredre INTERESSADAMENT es catalistas: mai va va qüestionar sa sagrada unitad de sa Llengo, això que posa tan frenètics. Sencillement, creia que unitat no era igual a uniformitat, a diferència dels estandarizadors a ultrança. Quaranta anys després, s´ha de reconèixer que en PEP GONELLA TENIA MÉS RAÓ QUE UN SANT!. 

22.05.2017

En Pep Gonella se quita la máscara

Durante 45 años, la identidad del creador del gonellismo ha permanecido oculta. En 1972 la sección Letras de Diario de Mallorca publicó el primer artículo de Pep Gonella y comenzó la polémica. Ayer Pep Zaforteza reconoció en IB3 ser la persona tras el pseudónimo

GRUPO D'ACCIO BALEAR

Volem sensibilisar a sa població i a ses institucions que es mallorquí s'ha d'emprar a Mallorca, es menorquí a Menorca i s’eivissenc a Eivissa, en cas contrari perdrem totes ses paraules tan nostres i que mos identifiquen. Per què es balears estimem sa llengo, primer hem de sentir-la com nostra des de sa llibertat i respectant es tradicional bilingüisme amb s’altra llengo, també nostra: S’espanyol. Noltros sentim es català com una llengo germana, no com sa mare de sa llengo balear.

Jorge Campos