Sas llengos d'en Ramon Llull (LAS LENGUAS DE RAMON LLULL: LLATI, ARAB, y VULGAR = MESCLA D'OCCITÀ, LLEMOSÍ I MALLORQUÍ).

Sa llengo d'en Ramon Llull

"Va fer es seus escrits en vulgar o pla, llatí i àrab"

Sa primera obra impresa a Mallorca va esser es “Llibre del Orde de Cavaylería”, publicada l'any 1465 a s'imprenta de s'enginyós valldemossí Mestre Nicolau Calafat, i mirau per on… està escrita en llemosí igual que aquest altre llibre de "Doctrina Pueril"

Aquet llibre va esser imprès a Palma a 1736. Si ampliau s'imatge poreu llegir, "Llibre de Doctrina Pueril compost en llengua llamosina per lo iluminat doctor y martir invictíssim de Christo el B. Ramon Llull, mallorquí. Traduit a la llengua usual mallorquina per un devot dexeble seu a utilidat de los miñons de mallorca".

En Toni Ballester

No sé què passa, però darrerament cada vegada que vaig a un dinar surt es tema des mallorquí-català i d’en Ramon Llull. Fins i tot n'hi ha que en pla despectiu me demanen si sabia qui era i com escrivia, deixant caure que, segons aquests setciències, ja escrivia en català, una teoria molt estesa dins es catalanisme.

Segons me consta a mi, era fill d'en Ramon Llull i de na Maria Heril. Nascut a Ciutat de Mallorca i batiat a l’església de Santa Eulàlia es 25 de desembre de 1235, va passar gran part de sa seva vida entre Montpeller i Mallorca. Tant son pare com ell mateix varen esser persones de confiança del Rei en Jaume. Quan comptava amb tan sols 14 anys el rei el nomenà preceptor des seu fill, es príncep Jaume, que més tard seria el rei de Mallorca com a Jaume II. Aquest nomenà Llull senescal i majordom de sa Casa Reial i passà d'aquesta manera a formar part des sèquit de consellers i acostats íntims del rei, que eren quasi exclusivament montpellerins i aragonesos.

Segons me consta, en Llull va escriure ses seves obres pensant en es seus lectors, per això ho va fer en llatí, perquè era sa llengo oficial de sa cristiandat, en àrab perquè tenia s'intenció de cristianisar el nord d'Àfrica, i en “vulgar” perquè així ho poguessin llegir es seus païsans mallorquins.

Segurament aquí més d'un se demanarà, ¿com és què un homo tan culte com ell no anomenava “català” sa manera d'escriure des seus seus païsans? Resposta: perquè sa paraula “català” no forma part des seu vocabulari, per ell no existeix tal terme referit a sa llengo. 

Ell escrivia amb una estructura lingüística mallorquina i no catalana, per això llegint es seus escrits s’hi veuen articles com "sa" i "ses", o pronoms també propis de Balears, com per exemple: l ey (l'hey), qu ey (qu'hey), no y (no'y), nostro, ta (ta mare), o disseccions pròpies de Balears: veyas, llengo, homo, orde, dimars, divenres, fruyt, fruyts, trebays, beneyt, conseya, veya, cayguerem, caygut, feya, matex, axi. I com és natural també feia ús de s'estructura occitana: lo, los, el, la, nostra, les, els, ta, sos, etc... que trobam també a sa mallorquina. En Llull escrivia en "vulgar" pes seus païsans vulgars, perquè pes cultes de tot el món ja emprava es llatí.

Per afegitó, a sa seva bibliografia se pot veure que sa primera obra impresa a Mallorca va esser es “Llibre del Orde de Cavaylería”, publicada l'any 1465 a s'imprenta de s'enginyós valldemossí Mestre Nicolau Calafat, i mirau per on… està escrita en llemosí.  També està documentat que sa primera edició a imprenta de s’obra “Blanquerna" se va imprimir a València l'any 1521, traduïda des vulgar a sa llengo valenciana. Per tant, crec que se pot afirmar, o almanco debatre, que s'erudit i beat Ramon Llull Heril va fer es seus escrits en vulgar o pla, llatí i àrab. En cap moment diu que estiguin escrits en català, dialecte inexistent en aquella època.

POT ESSER MOS HAURÍEM DE DEMANAR, SI S'ESCRIPTURA ROMANÇ DEN RAMON LLULL, AQUESTA MESCLA D'OCCITÀ, LLEMOSÍ I MALLORQUÍ, SE POT NOMENAR CATALÀ.